sandra partera, sandrapartera, amic imaginari, amigo imaginario

Sandra Partera. Pintora (Sabadell 1979)

 

Vaig néixer en el si d'una família de pastissers. 

El meu bressol creatiu, l’obrador. El meu espai de joc simbòlic, la botiga.

El meu pare em va fer descobrir les infinites possibilitats que té la matèria per transformar-se. La meva mare em va endinsar en el món fantàstic i creatiu de reinventar un aparador.

Vaig aprendre que amb les mans i la imaginació, tot és possible.

 

Vaig estudiar Pintura a l'Escola Massana de Barcelona. Així que oficialment soc: Tècnica en Arts aplicades i oficis artístics.

El meu currículum però, no recau en el que he fet fins ara, sinó en el que estic fent i en el que tinc per fer.

 

 

Avui no soc la que vaig ser ahir i demà no seré la que he sigut avui, és per això que sempre m’estic redefinint. La meva obra caduca ràpid, també el meu Statement (declaració d'intencions). No m'agrada parlar de la meva obra. Cal sentir més i justificar menys.   

Si durant la infantesa ens haguessin transmès la idea que les normes són per saltar-se-les, avui seríem més responsables de la nostra llibertat. Soc responsable de la meva llibertat, creativa i personal. 

 

***

 

La llibertat és un estat mental. Un encadenant de decisions pròpies.

-Sandra Partera-

 


(...) El treball de la Sandra Partera es caracteritza per una llibertat expressiva que fuig de definicions i restriccions formals o tècniques. No com a rebuig a teoritzar, sinó més aviat, com una invitació a prendre responsabilitat sobre allò que triem, quan el ventall de possibilitats no està restringit (...) Amb la intenció de tornar a fer, de la pintura un joc, l'artista buida la seva ment de tot l'après per a pintar amb una mirada neta i completament lliure (…). Text d'Anna Moran, 2017, per a Blackboard 1982.