*Activitat de curta durada, per a totes les edats.
Avui us proposo una activitat diferent i en el gran sentit de la frase -de la proposta-. Pintem amb mobilitat reduïda. La idea va sorgir de fer-nos preguntes, sobre la limitació de moviment, que estem patint aquests dies de confinament, què fèiem abans, que ara no podem fer... què fem ara, que abans no fèiem... I en una sobre taula llarga, d'aquestes que donen de si... vam acabar parlant de les persones que, per un motiu o altre, tenen una mobilitat motriu reduïda. Una de les qüestions que va aparèixer i d'aquí neix aquesta proposta, va ser:
"-I llavors, no poden pintar aquestes persones...? - Sí, sí que ho poden
fer...
Així que donant resposta a la pregunta, va néixer una nova
pregunta...
"- I llavors...com ho fan...?"
Aquí vam voler experimentar-ho. Ens vam posicionar en una persona que pateix una greu limitació de moviment, és a dir, que no pot moure mans, braços, tronc, ni cames i que tampoc pot pintar amb la boca, ni fer-ho amb els peus, però que si té mobilitat en el seu cap.
La idea de la proposta, és mirar de viure la sensació de la manera més propera possible, posar a prova el nostre esperit de superació i passar per davant de la limitació. Per això, aquesta persona -l'infant en aquest cas- només necessitarà acompanyament, per ajudar-la a posar els colors a la paleta si s'acaben i rentar o fer canvis de pinzells. Si hi ha germans grans i petits ho poden fer plegats, ajudant-se, primer un i després l'altre.
El que vindrà després serà pura màgia!
COM HO FEM:
Aneu canviant el paper quan el nen o nena, decideixi que la pintura ja està acabada. És
possible que pugueu empaperar la casa amb la producció, ja que és una activitat molt divertida, molt enriquidora, i que a més a
més aporta nous valors i reflexions. Com a experiència, ajuda a traspassar el prejudici del "No puc fer això - No poden fer això - No pots fer això - No podré fer això-"...
També ens ajuda a reflexionar sobre la idea i el prejudici que a vegades es té, de que està bé o no, del què és bonic o lleig i aporta valor a tot allò que fem, dibuixem,
pintem... independentment del resultat final que s'obtingui. És també,
un gran exercici de concentració i motricitat.
Hi ha persones que pateixen greus limitacions motrius, però que amb l'ajuda d'eines i mecanismes adaptats a les seves limitacions de moviment, poden expressar-se mitjançant l'art. No només poden expressar-se, sinó que a més a més tenen molt de talent i gaudeixen d'una llibertat expressiva total, que traspassa la barrera de la "limitació" i els prejudicis d'una imatge preestablerta i d'aquestes persones -com també passa amb els infants- molts grans artistes, sovint voldrien emular les seves grans pinzellades!
Que ho gaudiu molt!
SI US ANIMEU:
I voleu anar una mica més enllà... podeu consultar i explorar l'obra de:
Joan
Mitchell i Cy Twombly i
trobar-hi similituds amb el que hàgiu creat i mentre exploreu les seves històries i la seva obra, us convido a fer-vos preguntes plegats com:
- Creus que això ho ha pintat una nena o un nen? Creus que això ho ha pintat una persona amb mobilitat reduïda?
Igual ho vas pintar tu quan vas ser petit o petita? O potser ho ha fet un artista que exposa
la seva obra a grans museus? Creus que aquestes pintures es poden vendre o estar exposades en un museu?...
Joan Mitchell
Cy Twombly